Gris

La seva vida era grisa, d’un gris tirant a negre...no fos cas que brillés els dies de sol. No es casà amb la Raquel quan aquesta li ho proposà per por a un futur desengany amorós, no exposà mai els magnífics quadres que pintava les solitàries tardes de diumenge per evitar les improbables crítiques negatives i, a la feina, no havia promocionat perquè les alçades el marejaven. Temorós de tot, per tot i a tot, mai no sortia de nits ni feia passejades per la platja. Morí d’un vulgar traumatisme cranial. Va caure de morros sobre les monòtones flors que sanefen les rajoles de l’Eixample quan sortia del supermercat. L’accident s’esdevingué un dia sense futbol ni notícies transcendents, sense fred ni calor. Un dia d’aquells que només existeixen per completar el calendari d’un any que ni tant sols fou de traspàs. Mentre revisava la caducitat del productes enllaunats que acabava d’adquirir, s’entrebancà amb el seu propi estat d’ànim.