Córrer és de covards

Frase que va dir en Charlie Rexach quan el van acusar de no córrer en els temps en què jugaba.

I és que l'aficionat demana, per damunt de tot, entrega al màxim. Els teus jugadors podran ser més o menys bons, podran ser millors o pitjors, però s'han de buidar. La gent recorda més els kilos de'n Ronaldo que no pas els seus gols, el michelin de'n Ronaldinho que els seus gols de falta.

La gent idolatra en Carles Puyol perquè va corrent fins el final. La gent crida i aplaudeix quan algú fa una cursa de 40 metres i no arriba a la pilota. Perquè aquest és el significat de la frase "El futbol és un esport d'homes": Al futbol no has de sentir dolor, el futbol és passió, és ràbia, és força, és un "you'll never walk alone" cantat per 30.000 persones, és no sopar quan el teu equip perd, són ungles mossegades, són plors, són alegries, són decepcions. El futbol és individualisme i joc en equip, és com la vida.

El futbol és la vida.

I Materazzi ho representa a la perfecció