Mític

Gris

La seva vida era grisa, d’un gris tirant a negre...no fos cas que brillés els dies de sol. No es casà amb la Raquel quan aquesta li ho proposà per por a un futur desengany amorós, no exposà mai els magnífics quadres que pintava les solitàries tardes de diumenge per evitar les improbables crítiques negatives i, a la feina, no havia promocionat perquè les alçades el marejaven. Temorós de tot, per tot i a tot, mai no sortia de nits ni feia passejades per la platja. Morí d’un vulgar traumatisme cranial. Va caure de morros sobre les monòtones flors que sanefen les rajoles de l’Eixample quan sortia del supermercat. L’accident s’esdevingué un dia sense futbol ni notícies transcendents, sense fred ni calor. Un dia d’aquells que només existeixen per completar el calendari d’un any que ni tant sols fou de traspàs. Mentre revisava la caducitat del productes enllaunats que acabava d’adquirir, s’entrebancà amb el seu propi estat d’ànim.

What a wonderful world

Uns ja l'hauran vist...
uns altres no ho podran creure

Sé que encara m'escoltes

Un relat de Manel


Fa molt de temps que ens coneixem, bé prou que ho saps. De ben petits, mentre ens perseguíem pel pati del col•legi, ja em vas captivar amb aquella cara pigallada, tan encantadora quan et sorgia el mal geni. Des de llavors he viscut per trobar-te, per coincidir en algun cafè, en algun sopar, en alguna cantonada.
Hem compartit adolescència, i més d’un tomb per la ciutat, on sempre m’acusaves de mentider quan se m’escapava algun afalac. Amb aquesta reacció aconseguies que em devorés la timidesa, i mai vaig acabar de fer el pas.
Et recordo en el teu casament. Feies goig amb aquell vestit d’un blanc trencat i els cabells recollits en una cua encisadora. Allà vaig conèixer l’Albert, el teu home, un paio agradable, honest, que t’estimava amb bogeria i amb qui, casualitats de la vida, vaig acabar treballant en el mateix despatx. Sense adonar-se’n m’ha portat el teu record cada matí, escampant la teva olor quan es treia l’americana.
Primer va venir la Dolors, la teva mirada calcada, el teu mal geni. Vaig viure el seu primer dia d’escola, quan, presa d’un atac de plorera, no se’t desenganxava del vestit. L’Albert i jo rèiem per sota el nas, no es penses que ens fotíem, pobreta. Desprès va ser en Pau, una preciositat amb els ulls clars del seu pare però amb els teus irresistibles llavis, tan sorruts i tendres a l’hora, una combinació que m’ha fet volar en tants i tants de somnis, embriagat pel sabor d’un petó impossible.
I han passant els anys, i m’he convertit, gràcies a la feina amb el teu home i la nostra antiga amistat, en una mena de tiet solitari que apareix discretament en algun àpat familiar i a qui sempre envieu una postal quan marxeu de viatge.
Però ja en tinc prou, tant me fa el que pugui pensar l’Albert, tant me fa que ara reposis, ben quieta i pàl•lida, però igualment preciosa, dins d’aquesta pau que sembla eterna. Ha arribat l’hora de que ho sàpigues, sé que no és massa tard, sé que encara m’escoltes: T’estimo Maria, sempre t’he estimat i sempre t’estimaré.

Encontre llampec

Un relat de Shupiluliuma


Perdó!

No hi ha per què.

Molt de gust, eh?

Igualment, noi.

T'acompanyo?

Si, per què no?

On anem?

A passeig, si vols.

M'agrada, i a tu?

Què estem fent sinó?

Si, tens raó!

Ja ho veig!

Ets molt maca!

I a què ve això?

No ho sé encara.

Que eixerit que ets!

No sé que em passa.

Què haig de fer ara, doncs?

Escoltar-me.Vols?

Què m'has de dir?

Que m'agrades!

Una mica agosarat, oi?

Sí. Vull seguir, però.

Continua. N'ets capaç?

És clar! Vull besar-te

I ara!

M'ho prives? No ho vols?

Haver-ho fet d'entrada, noi.

No gosava pas, encara.

Saps? A la passió no li cal espera.

És què així, tan de sobte...

Un llamp, és instant en la tempesta

He trobat una cançó

que significa moltes coses, que transmet, que anima, que ajuda...

Em dius que em deixes
que no vols res
que no m'estimes
jo no t'entenc

Ho dius plorant
per fer-me pena
i em promets que
serem amics

Però no em parles
ni contestes missatges
per no fer-me mal
i que no em faci esperances

Saps que m'agrades
però passes de mi
ja n'estic fart.
Saps que et dic?...

Tu t'ho perds
no em mereixes
no penso posar-me trist
No hi ha res
que pugui vence'm
no conec el color gris

Soc divertit
estic bastant bé
sóc bon partit
però tu no ho veus

Vaig en bici
no tinc vicis
tinc cotxe
i taula de surt

Sóc bona persona
tinc pis a Barcelona
tinc bona veu
i sé ballar

Un dia o un altre
em trobaràs a faltar
ho sento nena...
potser sigui tard

Tu t'ho perds
no em mereixes
no penso posar-me trist
No hi ha res
que pugui vence'm
no conec el color gris

Edgar Blasnik - Tu t'ho perds

Tarragona

Festes......
Amparito Roca.....
concerts......
mamadetes....
cafe copa i puro.....
Baixada de l'àliga....

Santa Tecla

Ha mort el rei, Visca el rei!

Adéu, Luciano.

Air Guitar

I és que la gent ja no sap que fer. Tothom és negat per a alguna cosa: el futbol, conduir, cantar... però molta ho és per la guitarra. Fa mandra començar i molts posen l'excusa que tenen els dits massa gruixuts.

Com en tot, tanmateix, hi ha gent que se les manega per a girar la truita, i toca la guitarra sense guitarra, com fem nosaltres quan ens flipem. Ara bé, això ja va en plan professional, tenen els seus campionats mundials...

Us en deixo una mostra.

PD. El premi pel guanyador és una guitarra...de debó.

El saben aquell que diu...?

Seguim amb el plagi al gran AR:

Jaimito: arquetipo de travieso, nene maligno fundamental, protagonista de transgresiones leves, contestatario automático y constante, degenerado espontáneo y esencial, actualizado generacionalmente a lo largo del tiempo para entregarse a un ejercicio del mal básico y sin extremas consecuencias; chico inventado, poseedor de una libido adulta y desatada, enano infantil que permanece en los colegios como si surgiera de las paredes mismas de los edificios en los que tantos chicos reales proyectaron sus dificultades universales, las de un cuerpito que intuye mundos a los que llegará y a los que de alguna manera ya siente suyos pero a los que de todas maneras aun no entiende del todo, pero a los que de todas maneras intenta actuar por medio de personajes y situaciones; personaje del repertorio colegial, especie de niño persistente y sorpresivo, capaz de toquetear anatomías y de protagonizar actos delictivos sin excesiva gravedad, desafiador de adultos siempre superados, horizonte de crecimiento del canchero nacional, prototipo del desarrollo de un adulto que no toleraría jamás quedarse atrás en la viveza posible.

I encara és més...

BESO: encuentro de bocas, o de boca con piel; detalle refinado del amor, aproximación sensual al alma ajena a la que uno siente como propia; premio del encuentro, morosidad de los labios que se rozan y se disfrutan, momento de sensualidad mutua que subleva el cuerpo entero; entrega al océano del ser amado, en el que uno cree sumergirse y perderse sin en realidad haberse movido de su sitio; explosión de la cercanía en un universo erizado de excitaciones o ternuras, o ambas; intercambio de alientos que arman un sistema respiratorio de dos cuerpos aproximados enormemente; unidad mínima pero de magnitud inabarcable de la comunicación sensorial entre personas que se regocijan la una en la otra, despliegue de intenciones delicadas que suelen conducir al desborde del cuerpo entero, ya menos delicado; camino para la disolución de las personalidades en un acercamiento que lo mezcla todo.

Córrer és de covards

Frase que va dir en Charlie Rexach quan el van acusar de no córrer en els temps en què jugaba.

I és que l'aficionat demana, per damunt de tot, entrega al màxim. Els teus jugadors podran ser més o menys bons, podran ser millors o pitjors, però s'han de buidar. La gent recorda més els kilos de'n Ronaldo que no pas els seus gols, el michelin de'n Ronaldinho que els seus gols de falta.

La gent idolatra en Carles Puyol perquè va corrent fins el final. La gent crida i aplaudeix quan algú fa una cursa de 40 metres i no arriba a la pilota. Perquè aquest és el significat de la frase "El futbol és un esport d'homes": Al futbol no has de sentir dolor, el futbol és passió, és ràbia, és força, és un "you'll never walk alone" cantat per 30.000 persones, és no sopar quan el teu equip perd, són ungles mossegades, són plors, són alegries, són decepcions. El futbol és individualisme i joc en equip, és com la vida.

El futbol és la vida.

I Materazzi ho representa a la perfecció

ei nena...vols ballar amb mi?

Mireu el 2n... És un crack!

S'ho mereixen =P

Sense paraules

Veo una vida....nueva

...

La cançó

El clip és bo pero.... vaja, millor Queen



Tonight I'm gonna have myself a real good time
I feel alive and the world turning inside out Yeah!
And floating around in ecstasy
So don't stop me now don't stop me
'Cause I'm having a good time having a good time

I'm a shooting star leaping through the sky
Like a tiger defying the laws of gravity
I'm a racing car passing by like Lady Godiva
I'm gonna go go go
There's no stopping me

I'm burning through the sky Yeah!
Two hundred degrees
That's why they call me Mister Fahrenheit
I'm trav'ling at the speed of light
I wanna make a supersonic man out of you

Don't stop me now I'm having such a good time
I'm having a ball don't stop me now
If you wanna have a good time just give me a call
Don't stop me now ('cause I'm havin' a good time)
Don't stop me now (yes I'm havin' a good time)
I don't want to stop at all

I'm a rocket ship on my way to Mars
On a collision course
I am a satellite I'm out of control
I am a sex machine ready to reload
Like an atom bomb about to
Oh oh oh oh oh explode

I'm burning through the sky Yeah!
Two hundred degrees
That's why they call me Mister Fahrenheit
I'm trav'ling at the speed of light
I wanna make a supersonic woman of you

Don't stop me don't stop me
Don't stop me hey hey hey!
Don't stop me don't stop me ooh ooh ooh (I like it)
Don't stop me don't stop me
Have a good time good time
Don't stop me don't stop me Ah

I'm burning through the sky Yeah!
Two hundred degrees
That's why they call me Mister Fahrenheit
I'm trav'ling at the speed of light
I wanna make a supersonic man out of you

Don't stop me now I'm having such a good time
I'm having a ball don't stop me now
If you wanna have a good time just give me a call
Don't stop me now ('cause I'm havin' a good time)
Don't stop me now (yes I'm havin' a good time)
I don't want to stop at all.

Perquè hi ha noies....

...i noies


(pensant en com acaba el tema del viatge)

Senzill...

Com la majoria de coses a la vida

L'home és un animal

o els és tots..

si no el veieu bé

http://stage6.divx.com/user/royxnavy/video/1134107/Hand-Jobs,-the-Arts











http://stage6.divx.com/user/royxnavy/video/1134107/Hand-Jobs,-the-Arts

Qui carai inventa aquestes coses?

Lliçons

To work, or not to work

13.30 2h per anar a la feina
15.,30 8h de feina
23.30 anar al bus
00.10 comença odissea busos (perquè no n'hi han de directes a TGN)
1.30 arribo a TGN
2.00 arribo a casa meva

10.00 em llevo...

Sou: 800 + propines (tinc el record en 50, però la mitjana està en uns 20€....)

Val la pena¿?

Ara que ve l'estiu...

Posa't crema...
(i moltes coses més)

Com va la gent...

I és que amb la calor, la gent va calenta (es lo que tiene)

Qui som?

Aquest no serà un escrit filosòfic, tranquis..

Molts cops hem sentit allò que al DNI (Document de Nacionalitat Imposada) hi ha un numeret on diu el nombre de persones que tenen el nostre mateix nom i cognoms. Quina part de veritat hi ha en això?

El tema m'ha vingut al cap en rebre un mail del Ton Matas, on diu que en aquest enllaç pots veure quanta gent té els teus cognoms a les espanyes. És curiós quanta gent té els mateixos cognoms que tu, i que poca gent té determinats cognoms...



Però... com queda allò del numeret?

Bé, a la part de darrera del nostre DNI hi trobem uns codis determinats i desconeguts per la majoria de la gent:

1.[ID] 2.[ESP] 3.[12345678Z] 4.[3] 5.[<<<<<<<<<<<<<<<] 6.[741015] 7.[0] 8.[M] 9.[090322] 10.[6] 11.[ESP] 12.[<<<<<<<<<<<] 13.[4] 14.[DE<<<<<<<<] 

1. Tipus de document
2. Nacionalitat
3. Número de DNI
4. Dígit de control del camp 3
5. Farciment
   
6. Data de naixement (AAMMDD)
7. Dígit de control del camp 6
8. Sexe (M/F)
9. Data de caducitat
10. Dígit de control del camp 9
11. Nacionalitat
12. Farciment
13. Dígit de control dels camps 3, 4, 6, 7, 9 y 10 concatenats
14. Nom

Així doncs trobem que, com amb la lletra del DNI, molts dels numerets que hi apareixen són el resultat de simples algoritmes(processos) que comproven la validesa del carnet.

AQUI podeu comprovar que, només completant el formulari amb els números del vostre DNI, s'omplen determinats buits del codi de darrera, entre ells el famós numeret.


Doncs apa, ara ja sabeu que dir quan us ho comentin!(si no voleu, no xafeu la llegenda urbana!)

DONES

Alguns diuen que són

fredes
calculadores
interessades
tontes (!)
estúpides
incompetents
males conductores
intolerants
incomprensives
incomprensibles
distants
coquetes
juganeres
descarades
descarades
sexis
aprofitades
rares
xerradores
malcriades
egoïstes
criticones
mentideres
exhibicionistes
frígides
superficials


Però no podem viure sense vosaltres...

Enveja

La genialitat de ser diferent a la resta...

Polítics

Quan estan al poder són mentiders, prepotents, fan veure que res és culpa seva i sempre dels altres, no compleixen allò que van prometre, són superiors a la resta perquè saben que tenen la paella pel mànec. Haurien de mirar per tothom però només veuen el seu melic.

Ara bé: En campanya són simpàtics, agradables, afables amb la gent. Conversen amb tu, et donen la mà, fan petons als nens petits, regalen roses a les dones, somriuen a tothom, et consolen, et diuen que tot anirà bé....

Tots hauriem de ser com polítics en campanya

Estudi universitari

Un estudi mostra que les persones que creen un entorn agradable viuen les actituds següents

Moral com a principi bàsic
Ordre i neteja
Empatia
Honradesa
Solidaritat
Puntualitat
Amor al treball
Responsabilitat
Respecte a la llei i reglaments
Respecte pels drets dels altres
Afany d'estalvi i inversió

Canvia l'actitud i canviaràs el món!

Continuem amb el tema abraçades. Diumenge o dilluns quedem tots pera confirmar el dia!

Hola hola

És la cançó de l'estiu!

"I'll allways be topless for you"

Abraçades

Ens costa. Som millors que els altres. No ens aprecien prou tot el que fem per ells, però ens treuen en cara qualsevol mínim detall. No saben la sort que tenen de tindre'ns al costat i un dia no hi serem i se n'adonaran.


Sort que sempre hi ha algú que ens recorda les petites coses de la vida...

Va com va

Fet. Ja tinc el vacomva.cat!!!

Hi ha molta gent que no sap d'on surt, no sap quan vaig començar a dir-ho.

D'aquí vaig treure el meu "va com va"

VA COM VA

A tu t'emprenya molt que jo et tingui mania.
Va com va.

A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
Va com va.

A tu t'han dibuixat, jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Va com va.

Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Estimada estrella

Perquè hi ha estels fugassos...

Estimada estrella

Estimada estrella:

Ja no sé que fer-ne, de tot això nostre.

Estimada estrella:

Els teus rajos ja no escalfen el meu cor.

Estimada estrella:

Avui fujo de la teva llum.

Estimada estrella:

Seràs el meu amor, sempre.

Estimada, la meva única estrella:

Aquesta és l'ultima carta, me'n vaig.

Projecte

No sé quant durarà això. De fet mai no he durat massa en allò que m'he proposat... Però això és una altra cosa. No suportava la idea de fer com tothom i començar un fotolog, així que passo als blogs =)

Ja sabeu que, de tant en tant, em dóna per escriure...

LLÀGRIMES


Són verds. Barregen tonalitats diferents que es concentren en un groc intens. No n’apartes la mirada, i proves d’endinsar-t’hi. Hi busques pistes, algun indici del que has de fer. Et relaxes. Et fa mal el llavi inferior – sempre te’l mossegues quan estàs nerviós. En una situació normal et plantejaries si ho ha notat, perquè et preocupes per la teva imatge, pero ara ni se’t passa pel cap.

T’havies distret per un instant. És el moment que havies estat esperant de feia molt de temps. Sense adonar-te’n, el teu cervell fa un zapping de records. Amb els ulls fixos encara, tens temps per pensar en com de curiós és quan et ve un record al cap: no veus res, però tot i així l’escena és clara i pots distingir tots els moments que han marcat aquesta història des del seu començament.

La vas conèixer sense proposar-t’ho. Un dia com un altre – et sona a alò de “el dia menys pensat”, i somrius. No va ser a una festa, ni t’hi vas presentar a la discoteca, ni a la platja un dia que mostraves un cos espectacular –que no tens-, ni li van caure els papers a la biblioteca i vas recullir-los-hi... De fet, no us van presentar: Va arribar a la teva vida i vas parlar-hi a poc a poc, amb una pluja fina. De fet, sempre has estat tímid.

Poc a poc, no saps com, hi parlaves més sovint. Eren converses sense malicia, sense cap intenció secundària, sense seducció. Només ho feies per la simpatia i la frescor que emanaven de la seva cara, pel benestar que et reportava i també, i en gran part, per aquell somriure que t’hipnotitzava. Però no, en cap moment no et vas plantejar que t’agradés, d’estimarla, o el fet d’estar boig per ella.

Ara, però, no t’ho pots treure del cap. Esperes trobar-te-la allà on vas, penses en ella a les nits, a cada cosa que et passa penses “¡Ai, quina gràcia –o alegria, o pena, o sorpresa, o tristor o interés- que tindrà quan ho sàpiga!”. T’imagines multitud de situacions que vols que visqueu plegats, com ara passejades per la plajta en un dia assolejat, per una platja verge plena de palmeres i amb l’aigua transparent; passar una tarda a uns gronxadors i recordar quan ereu petits; anar al teatre; al cinema; a descobir restaurants petits i desconeguts per tots dos i la majoria de la gent; somies amb excursions a la muntanya i amb viatges a llocs tan diversos i diferents com París, Moscou o l’Índia. Vols tenir un munt de bromes amb ella que només vosaltres dos enteneu. I et cau la baba quan t’imagines anant amb ella pel carrer, agafats de la mà.

Esbufegues. Apartes la mirada dels seus ulls, tot i que tens la sensació que et segueixen quan ho fas. Fites tots els punts de la seva cara: el seu cabell llis, escalat, d’un color que no té un nom específic, o que si més no coneguis, però no t’importa; els seus llavis, que et criden, rosats i no massa gruixuts; les dents blanques i alineades; el nas, ni ganxut, ni massa llarg, ni massa petit, ni molt ample... simplement preciós; unes galtes rosades, que s’apugen quan somriu i et deleixes per acaronar i petonejar; la seva imatge, en general, que és veu cuidada però, alhora, molt natural.

T’ha costat molt arribar fins aquí. No ha estat fàcil apropar-t’hi i dir-li-ho. Ara admires els qui són capaços de, cada cadia a qualsevol lloc del món, enamorar una noia i demanar-li de sortir amb ells. T’ho has hagut de preparar, buscar el lloc i l’hora adients, t’has comprat roba per estrenar-la, posades les lentilles i passat deu minuts per pentinar-te.

I ara, just abans de parlar-hi, de dir-li allò tan important, et diu que té pressa. Això et descol·loca, tira per terra tota la preparació que havies fet. I et quedes així, un altre cop, mirant els seus ulls, embadalit, en blanc. Ella no et destorba amb un “Va, digues!” o un “què vols?”. No diu res, només espera amb el somriure que fa sempre que et veu o que hi parles. El somriure et relaxa i et desperta. Totes dues coses alhora. Només tens temps per a dir una paraula, no et surt res més, i ho fas sense pensar.

“T’estimo”

Les vostres accions són les mateixes. Els vostres ulls s’obren inmediatament, tant per la sorpresa per l’expressió que ha sortit de la teva boca com pel temps que feia que esperaveu aquest moment.

Et somriu, encara més. Els ulls, verds, que barregen tonalitats diferents que es concentren en un groc intens, brillen amb intensitat. Tot tu tremoles, comences a mesurar l’abast de les teves paraules, però penses que està tot fet i que tampoc no has dit res que no sentissis.

T’agafa les mans, se t’atansa i et fa un petó als llavis, un petó curt i suau. T’omple una sensació plaer, pessigolletes que comencen als llavis i van a parar a tots els racons del teu cos. És una sensació com mai no l’havies tinguda. Tens un calfred. Se t’apropa a cau d’orella i, tot abraçant-te, et diu que ara té pressa, però que sí, que t’estima, que quedareu demà, que aquesta nit et trucarà o t’enviarà un missatge, com feu sempre des de fa uns mesos.

En vols més, ho necessites, però la veus marxar. No saps si estar feliç per la victòria o trist perquè marxa. No saps que fer, i tornes al teu estat d’embadaliment crònic. Bufa el vent, i et notes els llavis humits.

No és saliva. És la teva pell, que plora d’alegria. N’estàs segur.

1 de gener de 2007. Una manera maca de començar l'any(TGN)